2a pràctica de Fonaments de Psicologia

La psicologia com a ciència neix quan Wilhem Wundt va fundar el primer laboratori l’any 1879. La ment era entesa com una propietat emergent, l’objecte d’estudi d’aquesta disciplina eren els processos psicològics com el pensament, sensacions interiors i els sentiments. Més endavant  van sortir dues vessants psicològiques: l’estructuralisme i el funcionalisme.

El creador de la primera fou Edward Titchener, deixeble de Wundt, aquesta ciència comprenia l’estudi de l’experiència conscient i de la consciència. Els continguts mentals són imatges, emocions i sensacions.  El  precursor del funcionalisme va ser William James, llavors va aparèixer  una nova definició de Psicologia, entesa com una ciència que estudia els fenòmens mentals com sensacions, desitjos,cognicions i els processos corporals/socials que influeixen en la vida mental.

A la primera meitat del segle XX  sorgeix  una teoria anomenada conductisme la qual centra els seus estudis en la conducta observable, a partir d’un estudi empíric per tal de controlar-la i predir-la  fugint de les interpretacions subjectives que fins ara s’atribuïen als fenòmens psicològics. El seu objectiu és aconseguir una conducta determinada i analitza com fer-ho.

D’aquesta teoria surten dues variants: el condicionament clàssic( Pavlov, Watson) i el condicionament operant( Skinner).

Aquest mecanisme d’aprenentatge va ser descobert pel metge rus Ivan Pavlov(1848-1936). El seu interès estava centrat en l’estudi del sistema digestiu.

Pavlov estava estudiant la secreció salival dels gossos quan se’ls posava aliment a la boca. Ell no va saber com interpretar aquest fenomen, va recórrer als mètodes objectius. Va observar que els gossos salivaven tan sols quan escoltaven les passes de la persona que els hi donava l’aliment i que no passava quan escoltaven les passes d’una altra persona.

Va plantejar la hipòtesi següent: si un estímul neutre com un xiulet, assenyala l’arribada del menjar i provocava la salivació, si aquest es repetia constantment el gos salivaria. L’experiment el va fer amb una campana, de manera que quan arribava l’hora de menjar feia sonar la campana, tot seguit els gossos salivaven.

RI ( resposta incondicionada)=la salivació

Ei  ( estímul incondicionat )    = l’aliment

EN ( estímul neutre)           =campana

RC ( resposta condicionada)  = salivació amb el soroll de la campana.

EC ( estímul condicionat)       =l’estímul que prèviament era neutre i que ara provoca la salivació condicionada

EN + EI=RI( salivació) durant el condicionament.

El condicionament clàssic relaciona els estímuls neutres amb les respostes simples i involuntàries, i això explica diferents tipus d’aprenentatges.

Watson centra els seus estudis en la psicologia comparada i l’estudi del comportament animal. Considera la psicologia com una ciència que estudia la conducta observable, oposant-se a conceptes com la introspecció i la consciència degut a que no és possible la seva observació perquè no prediuen els resultats. Els descobriments de Pavlov van ser molt importants per ell i es va dedicar a fer experiments observant la resposta de nens de l’escola bressol.

Va crear fòbies, una de les més conegudes fou quan va utilitzar un osset de peluix . Cada cop que el nen s’acostava al peluix ell feia sonar un soroll estrident, de manera que l’objecte provocava por al nen.  

B.F.Skinner accepta el condicionament clàssic, però afegeix el concepte de reforç i càstig.

Un reforç és una conseqüència de la conducta que fa que aquesta, en un futur, tingui més probabilitats a donar-se. Pot ser un objecte. Hi ha dos tipus de reforç: el positiu consolida la conducta en presentar un estímul agradable mentre que el reforçament negatiu elimina un estímul desagradable.

Afegeix dues classes de reforçadors : els primaris que són aquells que reforcen de manera innata, no necessiten cap aprenentatge, com per exemple ingerir un aliment per tal d’eliminar la gana, i els reforçadors secundaris són apresos, el seu efecte depèn de l’associació de reforçadors primaris, com per exemple rebre un salari a final de mes quan estàs treballant.

 Va fer un experiment que porta el seu nom “ la caixa de Skinner”consisteix en una caixa insonoritzada, amb una barra que l’animal prem per aconseguir una recompensa: l’aliment. Com que no volia que fos causal va introduir els programes de raó fixa, programa de raó variable, programes d’interval fix i programes d’interval variable.

-Els programes de raó fixa consisteixen a reforçar després d’un nombre determinat de respostes (cada dos,vuit ,quinze....).Si no hi ha resposta no hi ha recompensa.

-Els programes de raó variable consisteixen a reforçar després d’un nombre variable de respostes. El moment que es produeix el reforç és imprevisible.

-Els programes d’interval fix consisteix a reforçar la primera resposta que es dóna després d’un interval  de temps conegut o determinat.

-Els programes d’interval variable consisteix en reforçar la primera resposta que es dóna després d’un interval de temps variable. Tendeixen a produir un tipus de conducta no gaire intensa, però bastant regular.

  

El càstig té l’efecte oposat al reforçador i es defineix com la conseqüència d’una conducta provocant que aquesta disminueixi. El càstig pot provocar por i angoixa, ja que la persona que el rep pot associar la por no només al comportament que l’ha provocat, sinó a la persona que l’administra. Hi ha dos tipus de càstigs el positiu que és donar-te una cosa que no t’agrada i el negatiu que és treure’t una cosa que t’agrada.

S’aconsella millor el càstig positiu que el negatiu, ja que a la llarga pot provocar agressivitat.

Els inconvenients dels càstigs són:

-No ensenya a actuar correctament.

-Ensenya una conducta agressiva a qui la rep.

-Genera por de qui el rep.

-Genera ansietat de qui l’aplica.

Pràctica

La tècnica conductista que hem tractat en aquesta sessió rep el nom de dessensibilització sistemàtica. És un mètode que serveix per contrarestar els hàbits neuròtics de la resposta que provoca l’ansietat. S’introdueix al pacient en un estat fisiològic inhibidor a través de la relaxació muscular, després és exposat a un estímul excitador de la resposta d’ansietat. A continuació, es van presentant estímuls més forts que són tractats de manera semblant, per tal de superar aquelles fòbies que provoquen malestar,por angoixa...etc.

A un nen se li acostuma a una situació que li provoca pànic, tot seguit se li presenten tot un seguit d’estímuls que li provocarien relaxació per tal de superar aquesta situació.

Mary Cover Jones, deixeble de Watson , utilitzà aquesta tècnica, per treure les fòbies; tot i que el mèrit se li atribueix a Wolpe  qui la va dissenyar en la dècada dels cinquanta per tractar ansietat, fòbies.

 Pràctica:

El components del grup són: la Maria Climent, Alba Coma i jo, Laura Cortés. La pràctica consisteix en inhibir la fòbia que provoca angoixa, por ...etc a través d’una tècnica anomenada dessensibilització sistemàtica. Aquesta tècnica s’haurà de fer en deu passos.

 El cas que hem escollit és el de una nena de 8 anys que li ha picat una abella en el pati.   Té por en baixar al pati i cada cop que l’arrosseguen ella s’escapa per una porta i torna a pujar a la classe.

Els deu passos són els següents:

1r. La professora expliqui un conte en el qual la protagonista principal sigui una família d’abelles.

2n.A continuació parlin tota la classe del conte.

3r. Veure un vídeo de dibuixos sobre la funció que tenen les abelles, com per exemple fer mel.

4t. La nena des d’una finestra observi els seus companys com juguen al pati.

5è. Els nens de la classe facin una redacció explicant el perquè els hi agrada sortir al pati. La nena vegi com els seus companys es diverteixen a l’hora de l’esbarjo i no els hi passa res.

6è. Comentar que han escrit tots els companys.

7è. Baixar fins a l’entrada del pati amb la professora.

8è.Sortir al pati amb la professora jugant algun joc que li agradi a la nena, sense deixar-la sola en cap moment.

9è.La professora i la nena parlin de com ha anat al pati, fent-li preguntes.

10è Intentar que la nena baixi tota sola al pati.

  És una tècnica que està molt bé per tractar els problemes d’angoixa, por i ansietat però, crec que en segons quins casos no és necessari tant de passos. Penso que el pacient ha de voler col·laborar amb el terapeuta, per tal que sigui eficaç el mètode. Hi ha vegades que s’haurà d’invertir les fases o tornar a començar de nou, perquè es pot donar el cas que la manera com ho ha estructurat el psicòleg no li vagi bé al pacient o bé no sigui l’adequada. Hi ha moltes pors que no es poden treure com  per exemple la mort, que només de pensar provoca incomoditat i tristesa.

Recomanaria un llibre molt interessant anomenat ‘’Reflexiones sobre conductismo y sociedad “ de B.F.Skinner, l’autor mostra les idees principals que té la teoria conductista i les aportacions de l’anàlisi experimental de la conducta.

He penjat un vídeo sobre la tècnica de dessensibilització sistemàtica.

http://www.youtube.com/watch?v=_MNsLXCPc88

Pràctica 1: La introspecció

INTRODUCCIÓ

 La psicologia és una ciència molt jove, té arrels en altres disciplines, des de la fisiologia, passant per la sociologia, medicina o la filosofia. El psicòleg, com a científic, utilitza diferents mètodes per tal de donar validesa als fets que es presenten. Un d’aquests mètodes que utilitzà el pare de la psicologia fou la introspecció o dit d’una altra manera  és el coneixement que el subjecte té dels seus propis estats mentals.

 Aquest mètode va ser utilitzat per psicòlegs científics per fer investigacions, un d’ells fou Wilhem Wundt considerat el pare de la psicologia, fundà el primer laboratori l’any 1897 a Leipzig (Alemanya).

 Va centrar la seva atenció en les sensacions interiors, els sentiments i els pensaments, per fer-ho va recórrer a instruments de laboratori els quals li van permetre fer un control dels resultats de les seves experiències. Alhora de realitzar-la, demanava a diferents subjectes que percebessin sensacions (colors, tons...) sempre anaven acompanyades de sentiments.

Gràcies a l’aportació de Wundt la psicologia ja no es va considerar una branca de la filosofia.

EXPLICACIÓ ABANS DE REALITZAR LA PRÀCTICA

 Recordo que va arribar el professor, i tot seguit procedí a l’explicació del mòdul.

Les coses que més em van cridar l’atenció foren tres: la primera el concepte de la ment entès com una propietat emergent la qual s’estructura en una determinada matèria. Aquesta explicació la vaig trobar massa senzilla per un concepte tant abstracte com és ,llavors ho vaig relacionar amb el concepte de cos-ment de Descartes que ens va explicar fa temps el professor de Psicobiologia.;la segona fou l’exemple de la llimona, amb aquesta petita pràctica ens vam adonar com un aspecte mental produeix un aspecte físic en aquest cas la salivació,  pel que fa al tercer concepte és el tema de l’alcohol que passa la barrera hematoencefàlica provocant un  relentiment de les funcions cerebrals , físiques. També fa que les sensacions de calor i fred desapareixin.

 Això va ser el que li va passar a una persona coneguda, va sortir de festa i va veure tant que entrà en una intoxicació etílica. Ell fou qui va trucar a l’ambulància sense assabentar-se del seu estat.

INSTROSPECCIÓ

 La pràctica consistia en deixar durant un període de deu minuts la ment en blanc sense controlar-la per poder captar els estímuls i les sensacions interiors deixant de costat a les pertorbacions que provenen de l’exterior.

Recordo que vaig intentar deixar la ment en blanc per tal de poder realitzar la pràctica  correctament.

Alguns dels meus companys estaven nerviosos, neguitosos...uns movien les cames, altres mossegaven el tap del bolígraf.

També podia apreciar com ells tancaven els ulls per concentrar-se millor.

Al cap d’uns minuts em vaig concentrar.

Al principi em va venir una sensació de nostàlgia  perquè trobava a faltar algú, però a poc a poc, la imatge s’anava fent cada cop més real.

Estava a Malgrat de mar, el meu poble, i el lloc era l’institut on feia 2n de Batxillerat, allà conegué a la meva millor amiga -Atenais- vestia amb uns texans negres ajustats i una samarreta blanca. Després de presentar-nos parlàvem de moltes coses, sense cap vergonya ni timidesa, com si ens coneguéssim de tota la vida. A continuació, la imatge desapareixia. Ara estava al balneari de Caldea amb el meu xicot en un ambient tant relaxant i tranquil. Podia notar l’escalfor de l’aigua i l’olor a clor del balneari. La meva pell s’arrugava com si fos una pansa.

Després sortíem de l’aigua per anar als banys turcs, banys romans i finalment a dues piscines que tan sols et cobrien els peus, una d’aigua freda mentre que l’altra era d’aigua calenta.

Aquells dies els enyorava ja que m’ho vaig passar tant bé a Andorra, no volia que s’acabés mai.

El menú del restaurant va ser preparat per un xef de qualitat, tot estava boníssim.

Em va semblar molt estrany trobar cartrons de tabac a qualsevol botiga, supermercat, ja que aquí només el vénen als estancs, als centres d’oci i als bars.

De sobte, a la ment em va venir una altra imatge, estava a un bar-galeria d’art al meu poble, recordo una exposició de fa vuit mesos de land art, o sigui art d’escombreries. Tots els quadres eren fets de deixalles com llaunes, paquets de tabac buits,...etc.

Hi havia dos quadres idèntics però pintats de colors diferents, per una banda un era platejat i per l’altra banda l’altre quadre era d’or.

Aquesta exposició la vaig trobar molt interessant ja que, els quadres que he anomenat anteriorment, si t’acostaves a ells et murmuraven una paraula en japonès.

 Passat uns minuts, una veu em treure dels meus pensaments, la veu del professor dient que ja s’havia acabat els deu minuts i que aquesta era la pràctica que treballaríem anomenada introspecció.

Després vam comentar la pràctica per saber que ens havia semblat.

Crec que és difícil de deixar la ment, ja que contínuament estem pensant sobre els nostres pensaments, percebem estímuls que ens venen de fora.. el que a mi em resultà dificultós fou els primers minuts de pràctica, arribava un moment que creia que em costaria concentrar-me, que no arribaria a fer-ho, tot i així ho vaig aconseguir.

CONCLUSIÓ

Puc concloure dient que la pràctica em va semblar molt curta i que havia de durar més, ja que la vaig trobar molt interessant. La nostra ment el que fa és relacionar idees, pensaments que tenim. També té la capacitat de recordar  els nostres records que tenim emmagatzemats en la memòria vivint-los amb la mateixa intensitat com si hagués passat fa poc.

Tot i que la introspecció va ser criticada durament en aquella època, ja que molts científics moderns creien que no es podia arribar del tot als processos mentals, penso que va comportar un gran avenç a la psicologia com a ciència, tal com he esmentat al principi suposà una separació d’una branca de la filosofia.