Pràctica 1: La introspecció

INTRODUCCIÓ

 La psicologia és una ciència molt jove, té arrels en altres disciplines, des de la fisiologia, passant per la sociologia, medicina o la filosofia. El psicòleg, com a científic, utilitza diferents mètodes per tal de donar validesa als fets que es presenten. Un d’aquests mètodes que utilitzà el pare de la psicologia fou la introspecció o dit d’una altra manera  és el coneixement que el subjecte té dels seus propis estats mentals.

 Aquest mètode va ser utilitzat per psicòlegs científics per fer investigacions, un d’ells fou Wilhem Wundt considerat el pare de la psicologia, fundà el primer laboratori l’any 1897 a Leipzig (Alemanya).

 Va centrar la seva atenció en les sensacions interiors, els sentiments i els pensaments, per fer-ho va recórrer a instruments de laboratori els quals li van permetre fer un control dels resultats de les seves experiències. Alhora de realitzar-la, demanava a diferents subjectes que percebessin sensacions (colors, tons...) sempre anaven acompanyades de sentiments.

Gràcies a l’aportació de Wundt la psicologia ja no es va considerar una branca de la filosofia.

EXPLICACIÓ ABANS DE REALITZAR LA PRÀCTICA

 Recordo que va arribar el professor, i tot seguit procedí a l’explicació del mòdul.

Les coses que més em van cridar l’atenció foren tres: la primera el concepte de la ment entès com una propietat emergent la qual s’estructura en una determinada matèria. Aquesta explicació la vaig trobar massa senzilla per un concepte tant abstracte com és ,llavors ho vaig relacionar amb el concepte de cos-ment de Descartes que ens va explicar fa temps el professor de Psicobiologia.;la segona fou l’exemple de la llimona, amb aquesta petita pràctica ens vam adonar com un aspecte mental produeix un aspecte físic en aquest cas la salivació,  pel que fa al tercer concepte és el tema de l’alcohol que passa la barrera hematoencefàlica provocant un  relentiment de les funcions cerebrals , físiques. També fa que les sensacions de calor i fred desapareixin.

 Això va ser el que li va passar a una persona coneguda, va sortir de festa i va veure tant que entrà en una intoxicació etílica. Ell fou qui va trucar a l’ambulància sense assabentar-se del seu estat.

INSTROSPECCIÓ

 La pràctica consistia en deixar durant un període de deu minuts la ment en blanc sense controlar-la per poder captar els estímuls i les sensacions interiors deixant de costat a les pertorbacions que provenen de l’exterior.

Recordo que vaig intentar deixar la ment en blanc per tal de poder realitzar la pràctica  correctament.

Alguns dels meus companys estaven nerviosos, neguitosos...uns movien les cames, altres mossegaven el tap del bolígraf.

També podia apreciar com ells tancaven els ulls per concentrar-se millor.

Al cap d’uns minuts em vaig concentrar.

Al principi em va venir una sensació de nostàlgia  perquè trobava a faltar algú, però a poc a poc, la imatge s’anava fent cada cop més real.

Estava a Malgrat de mar, el meu poble, i el lloc era l’institut on feia 2n de Batxillerat, allà conegué a la meva millor amiga -Atenais- vestia amb uns texans negres ajustats i una samarreta blanca. Després de presentar-nos parlàvem de moltes coses, sense cap vergonya ni timidesa, com si ens coneguéssim de tota la vida. A continuació, la imatge desapareixia. Ara estava al balneari de Caldea amb el meu xicot en un ambient tant relaxant i tranquil. Podia notar l’escalfor de l’aigua i l’olor a clor del balneari. La meva pell s’arrugava com si fos una pansa.

Després sortíem de l’aigua per anar als banys turcs, banys romans i finalment a dues piscines que tan sols et cobrien els peus, una d’aigua freda mentre que l’altra era d’aigua calenta.

Aquells dies els enyorava ja que m’ho vaig passar tant bé a Andorra, no volia que s’acabés mai.

El menú del restaurant va ser preparat per un xef de qualitat, tot estava boníssim.

Em va semblar molt estrany trobar cartrons de tabac a qualsevol botiga, supermercat, ja que aquí només el vénen als estancs, als centres d’oci i als bars.

De sobte, a la ment em va venir una altra imatge, estava a un bar-galeria d’art al meu poble, recordo una exposició de fa vuit mesos de land art, o sigui art d’escombreries. Tots els quadres eren fets de deixalles com llaunes, paquets de tabac buits,...etc.

Hi havia dos quadres idèntics però pintats de colors diferents, per una banda un era platejat i per l’altra banda l’altre quadre era d’or.

Aquesta exposició la vaig trobar molt interessant ja que, els quadres que he anomenat anteriorment, si t’acostaves a ells et murmuraven una paraula en japonès.

 Passat uns minuts, una veu em treure dels meus pensaments, la veu del professor dient que ja s’havia acabat els deu minuts i que aquesta era la pràctica que treballaríem anomenada introspecció.

Després vam comentar la pràctica per saber que ens havia semblat.

Crec que és difícil de deixar la ment, ja que contínuament estem pensant sobre els nostres pensaments, percebem estímuls que ens venen de fora.. el que a mi em resultà dificultós fou els primers minuts de pràctica, arribava un moment que creia que em costaria concentrar-me, que no arribaria a fer-ho, tot i així ho vaig aconseguir.

CONCLUSIÓ

Puc concloure dient que la pràctica em va semblar molt curta i que havia de durar més, ja que la vaig trobar molt interessant. La nostra ment el que fa és relacionar idees, pensaments que tenim. També té la capacitat de recordar  els nostres records que tenim emmagatzemats en la memòria vivint-los amb la mateixa intensitat com si hagués passat fa poc.

Tot i que la introspecció va ser criticada durament en aquella època, ja que molts científics moderns creien que no es podia arribar del tot als processos mentals, penso que va comportar un gran avenç a la psicologia com a ciència, tal com he esmentat al principi suposà una separació d’una branca de la filosofia.