Pràctica 4 : Mecanismes de defensa
La psicoanàlisi és una teoria que es basa en l’observació dels significats i emocions de la ment dels pacients. Freud parava atenció a aquells detalls que podien revelar l’estat mental i vida emocional d’aquella persona que fos important per entendre els seus conflictes neuròtics L’objectiu del psicoanàlisis és l’inconscient, tesis essencial d’aquesta escola. El psiquisme no es redueix al conscient. Els continguts inconscients tenen un paper determinat de la vida psíquica.
Freud s’oposa a la ciència d’aquell moment i s’interessa per el fenomen d’histèria: un trastorn amb prevalença en aquella època. Les persones histèriques deixaven de tenir els símptomes quan estaven sota el poder de la hipnosi, quan despertaven no recordaven res del que havia succeït. Dins del marc teòric no es podia explicar que un símptoma físic no tingués una causa física. El neuròleg va creure que, en el cas de la histèria, estava causat per un trauma sexual durant la infantesa i el pacient havia oblidat.
Els tractaments psicoanalistes emprats per Freud van estar estretament lligats a la comprensió i tractament de la histèria. Trobem:
a) Catarsis: Era un mètode terapèutic que consistia a intentar alliberar l’excés d’energia acumulat fent que el pacient recordés l’esdeveniment que li havia produït aquesta tensió mental que no havia trobat circuits normals per descarregar-se i havia quedat en forma de record no conscient en el cervell.
b) El tractament de la hipnosis que permetia al subjecte reviure el succés traumàtic originari, amb la qual cosa desapareixien els símptomes de la histèria. Més endavant, la hipnosis fou substituïda per la tècnica d’associació lliure.
A més de Freud, trobem dos autors més que van aportar idees en el món del psicoanàlisis:
-Carl Jung :crearà una tècnica d’associació de paraules. El terapeuta li demana al pacient que respongui amb el que primer vagi a la seva ment davant d’una sèrie de paraules- estímul . El psicoanalista mesura amb un cronòmetre el temps de reacció entre l’estímul i la resposta. Si el subjecte triga a respondre a la paraula- estímul, és senyal de l’existència d’un complex en el qual l’analista ha d’investigar. També foren importants les seves aportacions en l’àmbit de la personalitat.
-Melanie Klein: Va elaborar un mètode d’investigació per estudiar la realitat psíquica i la ment inconscient dels infants.
PRINCIPALS TEORIES DEL PSICOANÀLISI
1.El psiquisme està constituït per els sistemes preconscient, conscient i inconscient.
Els continguts conscients són dades immediates de la consciència les quals responen a les lleis de la lògica i es troben governades per el principi de la realitat, per la qual cosa busca l’adaptació al món exterior. A través del sistema percepció- consciència es troba envoltat cap al món exterior, tot i que també és capaç d’atendre als estímuls procedents de la vida psíquica interior.
Els continguts inconscients tan sols poden ser inferits, ja que el subjecte no és conscient d’ells. No els afecta les lleis de la lògica ni les categories com el temps i l’espai. Estan regits per el principi del plaer( inclinació a la realització immediata del desig, i la gratificació), la realització del desig és una de les principals manifestacions. Trobem:
a) Subjectes a repressió( dinàmicament inconscients).
b) Els inconscients en un moment determinat però que poden transformar-se en conscients perquè no són reprimits pel subjecte. Són els continguts preconscients.
2 El Concepte de Libido
La teoria de la sexualitat infantil conté la creença de Libido.
Era una mena de fluït que emanava de les zones erògenes i produïa una excitació física energètica. Aquesta energia s’havia de descarregar. Si no es podia fer pel canal on s’havia produït, l’energia buscava canals anteriors, és a dir, es generava una excitació a nivell genital i l’energia no es canalitzava, potser es produiria una regressió on el subjecte intentaria satisfer i descarregar l’excés energètic a través d’una satisfacció oral com el xumet en infants o en adults a través d’altres satisfaccions com el menjar, beure.
3 Teoria de la dinàmica interna
Intenta explicar la dinàmica de les persones. L’inconscient està dividit en tres nivells:
ID ( allò): És la part innata, la més autèntica dels humans. La satisfacció( de les necessitats immediates) dels desitjos es basa en el principi del plaer.
EGO (Jo) : S’identifica amb el conscient i representaria la raó i el sentit comú. Es basa en el principi de la realitat. Com per exemple, quan el nen s’anadona que no sempre pot satisfer les necessitats de manera immediata, s’ha d’esperar ja que la mare no és sempre.
SUPEREGO: Té en compte l’altra gent, la veu de la consciència, el remordiment. Es conclou la creació d’entitats en dinàmiques constants que finalment donarà lloc a la manera d’actuar.
ID i EGO s’han de posar d’acord i estableixen una dinàmica interna. Són força egoistes.
Freud va creure que existeix una relació antagònica i conflictiva entre els tres nivells. EGO(jo) ha de buscar l’harmonització i acaba servint a “tres severs amos”:
-SUPEREGO; fracàs: angoixa moral.
-ID: angoixa neuròtica
L'objectiu de la psicoanàlisi és enfortir el jo, fer-lo més independent del superego i ampliar el seu domini sobre l'allò
4 Teoria del desenvolupament del libido
Quan Freud parla de la sexualitat infantil o de les fases sexuals, no s’han d’equiparar amb la sexualitat adulta. Freud pensava que l’infant passava per unes fases de descoberta del món i del seu propi cos. Cada una de les fases comportava una certa satisfacció, a més a més, conduïa a certes angoixes i conflictes. La manera com l’infant vivia aquestes fases i la forma que els adults o progenitors l’ajudaven a resoldre els conflictes era molt important per entendre els traumes, fixacions i construcció de la personalitat.
Quan Freud parla de la sexualitat infantil o de les fases sexuals, no s’han d’equiparar amb la sexualitat adulta. Freud pensava que l’infant passava per unes fases de descoberta del món i del seu propi cos. Cada una de les fases comportava una certa satisfacció, a més a més, conduïa a certes angoixes i conflictes. La manera com l’infant vivia aquestes fases i la forma que els adults o progenitors l’ajudaven a resoldre els conflictes era molt important per entendre els traumes, fixacions i construcció de la personalitat.
Les fases són les següents:
-Fase oral: L’infant troba un plaer en l’acte de succionar i alimentar-se. El xumet és una primera via de descàrrega de les tensions del nen/a. La pèrdua del pit, és adir, reconèixer que ja s’ha fet gran juntament amb el xumet per tranquil·litzar-se pot ser viscut amb certa angoixa per alguns nens.
-Fase sàdica - anal: Està relacionada amb el control d’esfínters. L’infant comença a controlar el procés de micció o defecació. El nen pot desenvolupar fantasies de ser “un nen dolent” o un “nen brut”, i començar a relacionar aquestes zones erògenes amb allò fastigós o dolent.
-Fase fàl·lica: L’infant descobreix els genitals, la diferència de sexes. És l’etapa de “jugar a metges”. El nen pot masturbar-se i sentir por o culpabilitat per fer-ho. En aquesta fase té lloc el “ complex d’Èdip” i “Complex d’Electra”.
-Període de latència: Es desenvolupa a l’edat de 6/7anys. L’infant s’anadona que les qüestions sobre el sexe no són de “bona educació”. Dirigeix la seva atenció cap altres coses. És l’època que els nens juguen amb nens i les nenes amb nenes.
-Fase genital: A l’adolescència torna a reaparèixer l’interès per la sexualitat. S’orienta cap a una finalitat reproductiva.
L’ última teoria de Freud tracta sobre els mecanismes de defensa que són estratègies que utilitza el subjecte per tractar amb informació o successos adversos que poden alterar l'equilibri de la seva ment. Segons la teoria de Freud, s'activen per part del jo per frenar dos impulsos de l'inconscient en conflicte o per suavitzar la pressió del superego. Aquests mecanismes poden alterar la visió de la realitat per fer-la més plaent per a l'individu.Els mecanismes de defensa poden agrupar-se, segons la maduresa o relació amb la salut mental, en quatre nivells:
- Nivell 1 (patològic): negació, distorsió cognitiva, projecció
- Nivell 2 (propis d'individus immadurs): fantasia, psicosomatització, agressivitat, idealització
- Nivell 3 (comuns en adults, poden ser neuròtics si són molt freqüents): desplaçament, dissociació, reacció, repressió, regressió
- Nivell 4 (propis de persones madures): anticipació, altruisme, humor, identificació, introjecció, sublimació, supressió.
La filla de Freud, Anna Freud ,va proposar un llistat de 9 tipus de mecanismes de defensa que són els següents:
1.Desplaçament: per reduir l’ansietat es canvia el trajecte de l’impuls.
2.Repressió: procés psíquic que consisteix en renunciar a la satisfacció d’un desig, de manera conscient o voluntària. La repressió inconscient és un mecanisme de defensa del jo que l’individu utilitza en casos de frustració. Segons Freud, la repressió és un mecanisme inconscient que fa inaccessible a la ment conscient el record de fets traumàtics.
3.Negació: Mecanisme de defensa pel qual es rebutgen aquells aspectes de la realitat que es consideren desagradables. L'individu s'enfronta a conflictes emocionals i amenaces d'origen intern o extern negant-se a reconèixer alguns aspectes dolorosos de la realitat externa o de les experiències subjectives que són manifestos per als altres.
4.Projecció: consisteix a atribuir als altres, i en general al món exterior, motivacions que es rebutgen o no es reconeixen en un mateix. La projecció com a mecanisme de defensa, comú a tots els individus, és causa d’errors de judici que es corregeixen mitjançant una sana autocrítica, encara que com patologia mental està present en els deliris al·lucinatoris i en les paranoies. Els mètodes projectius per analitzar la personalitat són molt utilitzats. Un dels més coneguts és el test de les taques de tinta de Hermann Rorschach.
5.Racionalització: És l’ utilització del pensament abstracte o de raons lògiques i admissibles als valors culturals i socials del moment per justificar sentiments, pensaments o conductes que serien inacceptables per a la imatge de si.
6. Formació reactiva: Porta al jo a fer allò que és totalment oposat a les tendències de l’allò que es vol rebutjar. La persona que elabora formacions reactives modifica l’estructura del seu jo com si el perill fos sempre present, d’aquesta manera origina trets caracterològics que no són completament efectius per al subjecte.
7. Regressió: Mecanisme de defensa que consisteix a tornar a períodes anteriors del desenvolupament i a comportaments antics, que eren més satisfactoris.
8. Sublimació: És una forma de compensació o de satisfacció d’una necessitat a través d’un substitut. L’individu renuncia voluntàriament i forçosament a la satisfacció de tipus elemental i es compensa amb una nova forma de tipus espiritual.
9.Intel.lectualització: es defineix com un procés pel qual el subjecte intenta donar una forma discursiva abstracta a les seves emocions, sentiments, pensaments, desitjos i conflictes, amb la finalitat de controlar-los i impedir que sorgeixin idees intolerables.
La pràctica que havíem de fer era trobar una sortida constructiva i una destructiva a cada un dels set pecats capitals. També ho vam fer amb cada una de les experiències humanes. Realitzat conjuntament amb la Laia Fauria , Alexandra Chacón i jo mateixa, la Laura Cortés.
1. Ira:
- Pegar a algú.
- T’enfades perquè veus que no et saps el temari per l’examen i decideixes saber-te’l tot.
2 . Luxúria:
- Tenir relacions sexuals amb un desconegut sense protecció.
- Experimentar coses noves que et proporcionin plaer.
3. Gula:
- Robar en un supermercat.
- Atipar-te i quedar a gust.
4. Peresa:
- Surts de nit i al següent dia no compleixes amb les teves obligacions.
- Descansar després d'una jornada intensiva.
5. Supèrbia:
- Començar una carrera encara que ja en tinguis una perquè sempre ho has volgut.
- Intentar ser sempre el millor.
6. Enveja:
- Veure que si una persona fa una cosa i tu també la voldries, la fas perquè et veus amb cor.
- Fer mal a algú per enveja.
7. Avarícia:
- Fer mal a algú per obtenir un benefici.
- Treballar més per cobrar més i poder ajudar a la família.
8. Tristesa:
- Saber valorar l’època més feliç.
- Poder caure en una depressió.
9. Vergonya:
- No tenir vida social.
- No et sents ridiculitzat.
10. Culpabilitat:
- Que sentis angoixa.
- Intentar ser millor persona.
11. Humiliació:
- Que algú et faci sentir malament davant de tothom.
- Adonar-te de què qui t’humilia no t’estima.
Conclusions
Aquesta pràctica la vaig trobar molt interessant, em va aportar a reflexionar sobre diferents aspectes. Normalment, quan parlem dels set pecats capitals ( ira, luxúria, gula, peresa, supèrbia, enveja, avarícia) ens venen a la ment tot un conjunt de sentiments destructius. Això és degut a la gran influència cultural com el cas de la religió. Som persones i com a tal tenim sentiments en la nostra ment, segons l’estat d’ànim diari podem arribar a tenir-ne de positius i de negatius en un moment. No crec que passi res. El problema vindria quan et deixes influenciar pels sentiments destructius i pots arribar a fer mal algú. Algunes de les experiències humanes podrien provocar alguna patologia com la depressió, per exemple pensar que et sempre culpable de tot el que passa genera sentiments negatius, provoca angoixa i ansietat.
A continuació faré un comentari sobre l’avarícia: aquest pecat capital pot ser molt perillós si s’utilitza de manera negativa en contra d’alguna persona com per exemple fer mal algú per obtenir un benefici propi, però on està el límit de l’aspecte positiu i el negatiu? No és bo ni un extrem ni l’altre. Tothom ha tingut alguna vegada un objectiu, una fita, algun somni, i no ha parat fins aconseguir-ho. L’aspecte positiu si es porta a un extrem pot arribar a provocar una obsessió. Tanmateix podria causar una ruptura amb la parella o distanciament si no estàs mai en ella, i només t’importa aconseguir el que tu t’has proposat. Hauria d’haver un equilibri. Un altre sentiment que m’ha cridat l’atenció seria l’enveja, considero que hi ha de dos tipus: la negativa i la positiva. La negativa seria quan desitges tot el que té una persona i ho voldries per tu, t’és indiferent si per aconseguir-ho has de mentir, deixar de costat algú o fer-li mal. L’exemple negatiu seria: fer mal algú per enveja. Per contra, la positiva seria que la sort que té l’altra persona et provoca enveja, tot i que t’alegres per ella. Un exemple de la positiva:li toqui la loteria alguna amiga, t’agrada que hagi tingut aquesta sort però, a la vegada li tens enveja perquè penses que si t’hagués tocat a tu podries fer moltes coses amb els diners. L’enveja positiva i la negativa és el mateix que la sortida positiva i la negativa.
Pel que fa a l’humiliació, la positiva seria adonar-te que la persona que t’humilia no t’estima, i millor és deixar de banda a aquetes persones que no valen la pena. Un refrany que utilitzaria per aquesta experiència seria “millor està sol que mal acompanyat”. En canvi, l’humiliació negativa m’ha fet pensar en les dones maltractades que diàriament són humiliades per part de la seva parella, i no poden sortir de la vivenda conjugal perquè el marit ha posat a la seva família política d’ella. També es pot donar el cas que no marxin i deixin de banda a la seva parella perquè tenen fills, no treballen ni tenen diners. El seu marit els hi controla les despeses.
Mentre realitzava la pràctica em vaig adonar que era molt difícil trobar una sortida constructiva alguns dels pecats. Això serà degut a que quan pensem en un sentiment negatiu com és el cas de la vergonya o tristesa veiem un caire negatiu. Sempre ens han dit que mirem les coses positives, ho fem realment? En el cas de l’ira, jo no sabia que hi havia una sortida positiva. A mi sempre m’han dit els meus familiars que quan tinc m’enfado hauria de contar fins a 10, tranquil·litzar-me i abans d’actuar pensar. Actualment, els diria que ara si que puc fer-ho, sempre i quan la situació fos fàcil de controlar.
He penjat un link per que pugueu veure una breu biografia de la vida de Freud.
En aquest vídeo podreu veure la teoria de la interpretació dels somnis segons Freud i Jung.
Aquí podreu entendre una mica millor la teoria de la dinàmica interna.
Bona feina a l'hora de mirar de trobar la part positiva i la negativa dels diversos comportaments orientats per les diverses emocions, Laura!
ResponderEliminar