Abans d’entrar en matèria en la tercera pràctica i explicar les distorsions cognitives, faré un breu repàs dels diferents corrents psicològics i autors de cada un d’ells.
Els primers corrents que van aparèixer van ser l’estructuralisme de W.Wundt i el funcionalisme de W. James. El primer intentava entendre com estava feta la ment mentre que el segon com funcionava la ment. En aquell moment, la psicologia estudiava els estats de consciència com pensaments, emocions,sensacions.
Més endavant, els experiments de Pavlov van tenir una enorme influència en Watson, llavors neix una nova definició de psicologia, el seu estudi es basa en els fenòmens observables, els estats de consciència quedaven fora de la caixa negra.
A la segona meitat del segle XIX apareix un nou corrent anomenat conductisme radical. Incorpora un nou element d’objecte d’estudi de la psicologia: les sensacions, emocions i percepcions... en definitiva, la caixa negra ( la ment) que anteriorment es deixava de costat en els corrents anteriors.
La persona és un organisme que té la capacitat de decidir les respostes en determinats estímuls. Un mateix estímul pot provocar que les persones reaccionin de diferent manera. La conducta té a veure com manegem les respostes en la nostra ment. A més a més, el cognitivisme afegeix complexitat i riquesa.
Una malaltia mental com és el cas de la depressió pot ser vist de diferents punts de vista segons el professional que hi hagi davant.
En primer lloc, un metge diria que és causada per un dèficit de serotonina en el cervell. El metge administraria un antidepressiu al pacient.
En segon lloc, i segons el conductisme radical s’aplicaria la teoria de la indefensió apresa de Martin Seligman, per tal d’explicar la depressió. El gos de la caixa de Skinner pot controlar a través d’una palanca la descàrrega elèctrica, llavors es produeix un estímul i una resposta que no està relacionada amb la descàrrega elèctrica, el gos pot controlar la seva situació. El gos del condicionament operant de Skinner no podia controlar la seva situació i es trobava indefens, ja que l’experimentador era qui la controlava. Una persona quan no té el control de la seva vida deixa de tenir esperança, just en aquest moment, esdevindria un trastorn mental com és el cas de la depressió.
Segons el cognitivisme, la resposta que donem al món te a veure amb el que passa a la caixa negra, tanmateix cada persona observa el món des d’una òptica diferent i és precisament aquesta la que pot provocar pensaments desajustats o bé, incidir en l’estat d’ànim d’ algú.
A .Ellis i A. T. Beck són dos psicòlegs cognitivistes els quals detecten els pensaments desajustats, els classifiquen i els substitueixen per altres. Tot seguit faré una breu explicació de la teràpia racional emotivo-conductual ( TREC) de A. Ellis i la Teràpia cognitiva de A.T.Bech.
TERÀPIA RACIONAL EMOTIVO-CONDUCTUAL (TREC)
Causes de la creació de la TREC
Ellis, en la seva adolescència era molt tímid, tenia por a parlar en públic i ansietat alhora de relacionar-se amb dones. Per tal de superar aquestes dificultats, va començar a utilitzar tècniques cognitivo - conductuals.
Va començar a practicar psicoteràpia i teràpia sexual l’any 1943 i es va doctorar en psicologia l’any 1947. Es va formar en el camp del psicoanàlisis, però al no trobar els resultats satisfactoris amb aquesta orientació, desenvolupà la seva pròpia forma de fer teràpia que donaria lloc a la TREC.
Des de l’any 1955 fins el 1963, Ellis estava sol en la pràctica i difusió de la Teràpia Emotivo-Conductual. A partir d’aquell moment va començar a estendre’s entre professionals.
La teoria ABC
A B C
(Fets activadors) ( Creences i pensaments sobreA) (Conseqüències
Emocionals/conductuals)
A representa l’esdeveniment activador que apareix a primera vista com el desencadenant o antecedent de C ( Conseqüències emocionals o conductuals). Tot i això, B( creences i pensaments sobreA) són mediadors importants entre A i C, arribant a ser principals i responsables de C.
Com per exemple: una persona arriba a un lloc on hi ha persones desconegudes i aquests el miren fixament (A). Segons les interpretacions que faci sobre aquest fet, és a dir, segons el que pensi (B), reaccionarà a nivell emocional i conductual (C) de una manera o una altra. Si pensa que l’estaven avaluant de manera positiva es sentirà millor que si l’avaluen de manera negativa.
Creences irracionals
Ellis les va classificar en 11 idees irracionals:
1.Necessitat extrema de l’ésser humà de ser estimat i acceptat per les persones que hi ha al seu entorn.
2.Per arribar a ser una persona competent haig d’aconseguir tots els reptes que em proposi.
3.Les persones que no actuen com s’hauria de fer, haurien de rebre un càstig.
4.Es terrible que les coses no funcionin com a un li agradarien.
5. La desgràcia i el malestar són causats per factors externs. I la gent no té la capacitat per controlar les emocions.
6.Si alguna cosa pot ser perillosa m’haig de sentir inquiet i penso que pot ocórrer.
7. És més fàcil evitar les responsabilitats i dificultats de la vida abans que enfrontar-s’hi.
8. Tinc molta dependència cap als altres i necessito algú més fort per confiar-hi.
9.Les coses que van succeir en el passat encara m’afecten.
10.Hem de tenir una gran preocupació per els problemes i pertorbació dels altres.
11. Existeix una solució idònia per cada problema i si no la trobem seria catastròfic.
Aquestes 11 idees irracionals van ser sintetitzades més endavant en tres idees irracionals bàsiques, exigències absolutistes o necessitats pertorbadores en forma de “s’hauria”, “ és necessari que”, etc, amb respecte a:
1 Un mateix, ex: “ Haig de fer les coses bé per tal d’aconseguir l’acceptació dels altres”.
2 Altre/s persona/es, ex: “ Han d’actuar de manera correcta i justa”.
3 La vida i el món, ex:”M’ha d’oferir unes condicions òptimes per tal que pugui aconseguir el que vull sense cap esforç”.
Quan aquestes exigències o necessitats no es compleixen , apareixen els pensaments ( plens d’emocions) derivats d’exigències absolutistes que són:
-Tremendisme
-no ho puc suportar
-Condemna
Per Ellis, qualsevol pertorbació emocional estarà relacionada, amb gran probabilitat, amb alguna de les creences irracionals. L’objectiu de la teràpia serà detectar i canviar les interferències errònies com les creences dogmàtiques que les originen.
Tanmateix, aquestes actituds d’exigència i necessitat pertorbadora , facilitaren les distorsions cognitives entre les que destaquen són:
-Sobre generalització i etiquetes negatives.
-Conclusions negatives.
-Esbrinar el futur.
- Fixar-se en coses negatives.
-Desqualificar les coses positives.
-Magnificar/ minimitzar.
-Raonament emocional.
-Personalitzar.
-Estafa.
L’objectiu de la teràpia serà detectar i canviar tant les avaluacions errònies de la realitat ( fruit de les distorsions) com les creences dogmàtiques i absolutistes ( exigències i derivats) que les originen.
L’estructura de la teràpia es divideix en diferents etapes que són:
1.Etapa Psicodiagnòstic
Els objectius són:
-Descobrir les creences irracionals.
-Comprendre com contribueixen els problemes dels pacient.
-Senyalitzar fites realistes.
Tasques:
1 Classificar els problemes del pacient en :
- Externs( problemes en les “ A”).
- Interns ( problemes en “B” i “C”).
- Mixtos( problemes interns relacionats amb problemes externs).
2 Detectar a través del relat del pacient, les seves creences irracionals.
3 Detectar “els problemes sobre els problemes” que són idees irracionals sobre els seus problemes primaris.
4 Establir fites flexibles, i comentar al pacient les opcions possibles i les recomanades que solen ser:
-Treballar en els problemes secundaris.
-Treballar en les “C” autodestructives.
-Treballar en les “A”.
5 Explicar les bases de la TREC , posant com exemple els seus problemes.
6 Fer registres del pacient.
Al finalitzar aquesta etapa, tindrem una idea clara dels principals problemes emocional i conductuals del pacient, s’establirà un ordre de les prioritats per estructurar la teràpia. Els problemes s’estructuren en termes ABC.
2 Etapa: Insight intelectual
S’han de deixar clars els següents conceptes:
-Les creences irracionals actuals són el principal determinant dels problemes emocionals i conductuals.
- Tot i que apareguin durant la infantesa, el pacient les continua recordant amb força.
-Comprendre quines són les creences irracional que causen els problemes( utilitzar qüestionaris o registres).
-Prendre consciència que aquestes actituds són perjudicials per a la salut.
- Autoacceptar-se.
-Treballar activament per canviar les creences irracionals per racionals.
Aquesta etapa és necessària per comprendre la teràpia i per estar motivats a treballa en ella. Una vegada detectades les creences irracionals podrem passar a la fase de canvis de creences-actituds.
3 Etapa : Canvis d’actituds
Aquesta etapa és la més extensa. El terapeuta i el pacient treballen junts per tal d’enfortir les actituds racionals. El terapeuta també s’encarrega d’identificar els obstacles que apareixen i superar-los. El professional en aquesta etapa és molt didàctic, ja que utilitza el raonament, la persuasió i els diàlegs.
L’objectiu és crear noves idees racionals per actuar en contra de les creences irracionals fins automatitzar-les.
Teràpia cognitiva de Beck per la depressió
El model cognitiu de la depressió, considera que la principal alteració en la depressió està en el procés de la informació. Durant la depressió estan activats una sèrie d’esquemes que l’afavoreixen. Aquests esquemes solen estar presents en la infància , poden romandre latents i activar-se quan el subjecte es trobi en situacions estressants similars a aquelles que es van formar.
Aquests esquemes activadors durant la depressió poden arribar a ser predominants , afavorint la percepció i el record dels estímuls congruents en ells. Per aquest motiu, la persona deprimida està convençuda que les coses són negatives tal i com les veu ella.
Per Beck, el contingut dels esquemes depressius està constituït per la “ tria cognitiva”, que és la visió negativa de si mateix, el món i el futur.
La modalitat depressiva presenta una sèrie de distorsions sistemàtiques en el procés de la informació, entre les que destaca:
-Sobre generalització.
-Personalització.
-Abstracció selectiva.
-Magnificació-mignificació.
-Inferències arbitràries.
Pensament dicotòmic.
Aquestes distorsions sistemàtiques en el processament de la informació , junt amb la” tria cognitiva” produeixen alteracions en el processament de la informació que donen lloc a la depressió.
La teràpia
L’objectiu de la teràpia cognitiva per la depressió és eliminar els símptomes depressius i prevenir les recaigudes.
Des del model cognitiu, això s’aconsegueix, ajudant-lo a identificar i modificar les cognicions distorsionades que li produeixen emocions i conductes de caire negatiu. Amb aquest motiu s’utilitzen tècniques cognitives i conductuals.
Una vegada s’han superat els símptomes depressius, es tractaran els esquemes bàsics que el predisposen a la depressió, per tal de prevenir-les en un futur.
Estructura de les sessions
L’estructura en les sessions consisteix en :
-Enumerar els problemes a tractar durant la sessió i les tècniques utilitzades per resoldre-les.
-Revisar les tasques per casa i analitzar qualsevol problema que apareixi en la seva realització.
-Al final de la sessió es proposen noves tasques per casa.
Fases de la teràpia cognitiva de Beck per la depressió
1 Establir la relació terapèutica.
2 Comprendre les seves queixes i transformar-les en símptomes - objectiu.
3 Explicar el model cognitiu de la depressió.
4 Demostrar com influeixen les emocions en les cognicions.
5 Tècniques conductuals.
6 Tècniques cognitives.
Després de fer una mica d’introducció a la TREC de Ellis i a la teràpia Cognitiva de Beck per la depressió ,passaré a realitzar la pràctica.
Les distorsions cognitives són esquemes equivocats alhora d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives, com ara:
-Alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius.
-Conflictes en les relacions amb els altres.
Tenim 12 tipus de distorsions cognitives que són les següents:
1) Generalització excessiva, em centro en casos aïllats i els generalitzo .
2) Abstracció selectiva.
3) Polarització o pensament tot o res.
4) Desqualificació d’allò positiu.
5) Lectura de pensament.
6) Predir o profetitzar el resultat d’esdeveniments abans que es donin.
7) Magnificació o mignificació
8) Raonament emocional.
9) Etiquetar erròniament
10) Autoinculpació.
11) Personalització.
12) Imperatiu categòric.
La pràctica consisteix en esmentar dos exemples de cada una de les distorsions cognitives que hem dit anteriorment. El treball ha estat realitzat amb : l’Alba Cañas, Miguel Fernández i jo, és a dir, Laura Cortés.
1 Generalització excessiva
-He suspès un examen. Això em porta a pensar que els suspendré tots.
-Un dia anava caminant pel carrer i em va mossegar un gos. Ara cada vegada que veig un gos crec que em mossegarà.
2 Abstracció selectiva
-Faig un viatge d’un parell de setmanes al Carib. Un dia que teníem prevista una excursió que em feia il·lusió, es posa a ploure i l’hem de cancel·lar. Dic que el viatge no va valdre la pena (quan de 15 dies només un va fer mal temps).
-Vam jugar un partit de futbol el dissabte passat. L’entrenador ens va felicitar per com havíem jugat. Jo vaig fer una mala jugada. Ja dic que el partit no estar gens bé.
3 Polarització o pensament tot o res.
-Mai ningú m’escolta.
- Tothom està en contra meu.
4 Desqualificació d’allò positiu
-He trobat un noi que m’agrada, i jo també li agrado a ell, però segur que és perquè tinc diners, o perquè li agraden els meus amics (no pas perquè jo sigui bona noia).
-He guanyat un concurs, però segur que he tingut sort o els contrincants eren molt dolents (no pas pel meu esforç).
5. Lectura de pensament
-Veig una altra noia que s’acosta al meu xicot i ja penso que segurament me’l deu voler prendre.
-Suspenc un examen i ja suposo que és perquè el professor em té mania i no ha volgut aprovar-me aquell examen.
6.Predir o profetitzar el resultat d’esdeveniments abans que es donin
-Considero que estic a un altre nivell en relació amb el noi que m’agrada, així que no cal que provi de quedar amb ell, ja que mai hi podrà haver res entre nosaltres.
-No cal que intenti arreglar les coses amb aquella amiga meva, segur que no em perdonarà.
7. Magnificació o mignificació
-Hi ha una companya a la classe que sempre suspèn els exàmens, però que l’altre dia va treure un 7. En comptes de felicitar-la, atribuïm el seu èxit a la sort, minimitzant així el seu esforç i la seva nota.
-He trobat el noi que m’agrada a la discoteca i he vist com em somreia. Ja penso que segur que vol alguna cosa amb mi.
8.Raonament emocional
-No cal que em presenti a l’examen, estic trist i no tinc ganes de fer res.
-És una persona que mai m’ha caigut bé, així que qualsevol cosa que faci em semblarà malament.
9. Etiquetar erròniament
-Ens han posat un examen que és molt fàcil, però un company no l’ha aprovat. Diem que és curt.
-Tallo amb el meu xicot i al cap de poc temps està amb una altra noia. Ja l’etiqueto de fresca.
10. Autoinculpació
-Una mare, dóna de dinar al seu fill sense saber que és al·lèrgic a un dels aliments que li està fent menjar. El nen pateix una crisi al·lèrgica. La mare diu que la crisi ha estat culpa seva, que si no li hagués donat el dinar...
-Una noia truca al seu xicot mentre aquest condueix. Ell agafa el mòbil i té un accident. La noia afirma que ha estat culpa seva, que si ella no l’hagués trucat...
11. Personalització
-Hem tret un 10 en el treball que hem fet en grup. Tot i que tothom ha col·laborat, si no hagués estat per la meva part del treball, no hauríem tingut aquesta nota.
-En un partit de bàsquet en el que anàvem molt igualats, sort que jo he fet un triple, perquè sinó no haguéssim guanyat (sense comptar tots els punts fets fins llavors).
12. Imperatiu categòric
-Avui no em trobo gaire bé, però he d’anar a la festa d’aquella amiga meva perquè sinó s’enfadarà amb mi.
-Una mare creu que la seva obligació és fer contents sempre als seus fills, donar-ho tot per ells.
Conclusions
El cognitivisme va ser un gran avenç per la psicologia introduint un nou esquema. Es dóna importància a l’organisme, la persona en si, i a les entitats mentals, els corrents anteriors deixaven de banda a l’individu, i tan sols es centraven en la conducta observable. Les persones, ja no són una màquina, l’experimentador no controla la seva situació, és ella mateix la que ho fa.
Mentre realitzava la pràctica vaig adonar-me’n que els pensaments distorsionats són presents en la major part de la població. Si es duen a l’extrem poden desembocar en una psicopatologia com és el cas de la depressió. Aquest tema el trobo molt interessant, ja que m’agrada saber què els hi provoca això, com veuen la realitat diària..etc.
A mesura que fèiem la pràctica vaig adonar-me que molts dels meus companys i jo les havíem tingut en algun moment de la vida. Això pot ser degut que la ment humana és molt complexe, no tenim el mateix estat d’ànim sempre, ja que va variant contínuament. Quan posàvem els dos exemples de cada una de les distorsions cognitives, vaig apreciar una certa ambigüitat, molts dels exemples es podien classificar en una altra distorsió cognitiva.
La pràctica m’ha fet pensar en l’explicació que ens va donar un professor de la universitat. La psicoteràpia, curació a través de la paraula, activa zones del cervell que no ho fa els fàrmacs, vam poder observar-ho a través d’una ressonància magnètica. El metge, en el cas d’una malaltia mental, li diagnosticaria fàrmacs, mentre que el psicòleg parlaria amb ell per saber l’origen d’aquestes pertorbacions mentals. L’objectiu de la TREC és detectar les distorsions cognitives que provoquen un malestar i una angoixa en la població. Les distorsions cognitives que més m’han cridat l’atenció és l’auto inculpació. Trobo que si et sents culpable dels desastres de les situacions dels altres, arriba un moment que el pacient pensa que tot el que passa al seu voltant és per culpa seva. L’altra distorsió és la lectura del pensament, pot generar certs prejudicis, la persona es deixa portar per les seves creences, la qual cosa li produirà una certa desconfiança i angoixa cap a les altres persones.
En aquest moment, la primera força en psicologia és el cognitivisme, però continuarà sent així o no. A mesura que evoluciona i es fan experiments, la psicologia progressa. En l’actualitat ens hem quedat amb la primera força, però si apareix un nou paradigma i el cognitivisme desapareix, amb què es quedarem de la psicologia. Els coneixements apresos fins ara es deixaran de banda o no. El futur és incert, no sabem què es depararà, el que si sé és que el cognitivisme ha perdurat durant anys, per alguna cosa serà.
Bona feina, Laura!
ResponderEliminar