La psicologia humanista sorgeix com una concepció pròpia en la primera meitat del segle XX amb les aportacions dels seus principals representants: W. James, L. Bingswanger, M. Boss, G. Allport, A. Maslow, C. Rogers, R. May, V. Frankl, E. Fromm, R. Laing. En la seva aparició es poden identificar tres tipus d'influències:
· Filosòfiques: Humanisme, Existencialisme i Fenomenologia.
· Socials i culturals: el malestar de la cultura que sorgeix com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial, la consciència de l'amenaça atòmica i la guerra freda, la insatisfacció social que va culminar en els moviment contraculturals dels anys seixanta.
· Psicològiques: la psicologia humanista es presenta com una "tercera força" en ser una proposta alternativa a la psicoanàlisi i al conductisme (les dues grans forces de la psicologia en aquests anys).
POSTULATS BÀSICS DE LA PSICOLOGIA HUMANISTA
La psicologia humanista és més un moviment que una escola. El primer president( Bugenthal) va proposar cinc postulats bàsics d’aquesta psicologia:
1. -L’home sobrepassa la suma de les parts.
2. -L’home duu a terme la seva existència en un context humà.
3. -L’home és conscient.
4. -L’home té la capacitat d’elecció.
5. -L’home és intencional en els seus propòsits, les seves experiències valoratives, la seva creativitat i el seu reconeixement de significació.
A més a més, l’Associació Americana de Psicologia Humanista proposa quatre postulats més:
· Concentració en la persona humana i la seva experiència interior, així com en el seu significat per ella i en l’autopresència que això li suposa.
· Emfasització de les característiques distintives i específicament humanes: decisió, creativitat, autorealització .
..
· Manteniment del criteri de significació intrínseca, en la selecció de problemes a investigar en contra d'un valor inspirat únicament en el valor de l'objectivitat.
· Compromís amb el valor de la dignitat humana i interès en el desenvolupament ple del potencial inherent a cada persona amb si mateixa i amb els altres
Un destacat fundador (Allport) proposà la distinció entre:
-Orientació ideogràfiques: posa èmfasis en l’experiència individual; Allport demana una volta i una major importància d’aquesta orientació.
-Orientació nomotètiques: interessada per abstraccions estadístiques en la cerca d’una credibilitat científica.
Tal com he esmentat anteriorment, hi ha molts autors en la psicologia humanista però, jo em centraré en Maslow i Rogers.
Abraham Maslow
L’escala de les necessitats de Maslow consta de cinc nivells:
-necessitats bàsiques: Són les necessitats fisiològiques per poder mantenir la vida. Formen part les necessitats de respirar, beure aigua, alimentar-se, mantenir l’equilibri, la temperatura corporal, dormir descansar i evitar el dolor.
-necessitats de seguretat i protecció: Aquestes apareixen quan les necessitats fisiològiques es troben en equilibri. Són les de sentir-se segur i protegit. Trobem la seguretat física i de la salut, seguretat d’ingressos, recursos, d’ocupació, seguretat moral, familiar i propietat privada.
-necessitats d’afiliació i afecte: Es troben relacionades amb el desenvolupament afectiu de l’individu. Són les necessitats d’associació, participació i acceptació.
Es satisfan a través de les funcions de serveis i prestacions que inclouen activitats esportives, culturals i recreatives. L’ésser humà té la necessitat de relacionar-se, formar part d’una comunitat, establir relacions d’amistat i agrupar-se en família. Totes elles formen part de l’esquema social.
-necessitats d’autoestima.
Maslow va descriure dos tipus de necessitats d’autoestima: la alta i la baixa.
La primera fa referència a la necessitat del respecte per un mateix, inclou sentiments com confiança, competència, fites, independència i llibertat. Mentre, que la segona inclou el respecte cap a les altres persones, formen part: les necessitats d’atenció, estima, reconeixement, reputació, dignitat..etc
-D’autorealització: Són les necessitats més elevades que es troben a dalt de tot de la piràmide
Si s’arriba a aquesta es troba un sentit a la vida mitjançant el desenvolupament d’una activitat. Per aconseguir l’últim nivell, els altres han d’estar coberts.
Maslow va considerar “persones autorealitzades” a un grup de personatges històrics (Abraham Lincoln, Thomas Jefferson, Mahatma Gandhi, Albert Einstein, Eleanor Roosevelt, William James) que complien diferents requisits:
- Es trobaven centrades en la realitat.
- S’enfrontaven als seus problemes per intentar resoldre’s.
- Percepció diferent dels significats.
- Eren inconformistes, resistents al procés d’enculturació.
- Necessitat de privacitat.
- Independents de la cultura i de l’entorn dominant, es basaven en experiències i judicis propis.
- Amb sentit de l’ humor.
- S’acceptaven a si mateixos i als altres.
- Eren creatius i originals.
- Tendència a viure amb més intensitat que la resta de la humanitat.
Carl Rogers
Rogers (1902-1987) proposa la teràpia centrada en el client, no en la figura del psicòleg. L’individu posseeix en si mateix els medis per l’auto comprensió, pel canvi del concepte en si mateix, de les actituds i del comportament auto dirigit; aquests medis poden ser explotats tan sols en proporcionar un clima d’actituds psicològiques favorables.
Hi ha dues premisses fonamentals:
-Extrema confiança en el client.
-Rebuig al paper del terapeuta.
Rogers entén que l’ésser humà neix amb una tendència realitzadora, que si no es capgira durant la infantesa, pot donar com a resultat una persona en ple funcionament.
Emfatitza l’actitud i qualitat del terapeuta com element essencial del canvi;destaca tres actituds bàsiques que són:
-Acceptació incondicional: Accepta la persona pel que és i l’intenta entendre. Si hi ha un context adequat ens podem expressar lliurament, per contra un context inacceptat és hostil i pot provocar un malestar entre les persones.
-Empatia: Vol dir que et poses en el lloc de l’altre persona, vius els seus sentiments que no són propis per poder entendre-la. Llavors quan et parla d’anhels, desitjos...saps del que et parla.
-Autenticitat o congruència
Si la persona ens transmet el que fa, sent o pensa, tenim els tres ingredients per crear el context idoni i favorable. Portarà el creixement de la persona, fer-se més competent, serem millors professionals.
Rogers s’interessa per la comprensió i descripció del procés de canvi en les persones, senyalant aquests índexs d’evolució:
a) Els sentiments desconeguts passa a reconèixer-los com a propis.
b) De la incoherència, pren consciència de les contradiccions.
c) De la negació dels problemes, s’interessa per ells.
d) Accepta la intimitat.
e) Es centra en el jo, els símptomes.
f) Deixa de banda el passat i es centra en el present.
g) Accepta l’experiència.
Valoració de la psicologia humanística
La psicologia humanística presenta aspectes positius i negatius com:
VALORACIÓ POSITIVA
-Incorporació de conceptes com subjectivitat, experiència o construcció de significat.
-Gran influència en les creences de la societat americana. En concret, en la importància de l’efecte de la relació terapeuta- client, i en el camp de l’educació.
-Acceptació de psicòlegs clínics que es caracteritzen humanistes (en USA del 4% (1988) al 7,9% (2001), en Madrid el 8,7% (1998).
VALORACIÓ NEGATIVA
-Absència de validesa empírica de les propostes humanistes, tot i que Rogers fou el primer en atrevir-se a filmar les sessions, això comportà un gran avenç alhora d’entendre les tècniques psicoterapeutes.
-Accentuació de la subjectivitat, amb crítica als excessos d’artificialitat i reduccionisme de l’experimentalisme.
-Manca d’operacionalització de conceptes bàsics humanistes.
- Èmfasi abusiu en una visió positivista i optimista de l'ésser humà.
- Fracàs dels psicòlegs humanistes en donar-se a conèixer en tota la seva complexitat
La pràctica
La psicologia humanista és la tercera força en aquesta disciplina. La seva finalitat no és aspirar a cap grau d’exclusivitat, pretén complementar les tendències que ja estan en vigor i aportar-hi nous mètodes i temes que fins llavors havien estat omesos per la psicologia tradicional.
Aquest moviment apareix durant els anys 50 com a resposta a una certa insatisfacció produïda pel conductisme i la psicoanàlisi que havien creat una imatge unilateral, incompleta i parcial de la imatge de la persona.
El documental que vam veure s’anomena “Pensant en els altres” transmès per TV3 en un programa de seixanta minuts. És un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure..Es reflecteixen les tres actituds de Roger: acceptació incondicional, empatia i autenticitat. La que més predomina és la segona. El reportatge va ser gravat durant un any, es va seguir l’activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un professor el qual li entusiasme la seva feina i intenta establir dues coses: l’aprenentatge dels seus alumnes i la diversió, per tal que no s’avorreixin. També s’ha d’enfrontar a la falta de concentració dels seus alumnes, al poc entusiasme. A mesura que avança el vídeo, s’aprecia que se’n va sortint, fa que els nens avancin en l’aprenentatge de les matèries del curs, i els ensenya una cosa molt important, l’art de viure per poder arribar a la felicitat. El professor educa als nens a través d’un ambient de respecte absolut cap als altres, d’empatia. Els hi atorga veu i els permet opinar, tractant-los com a persones, deixant-los llibertat per tal que desenvolupin la seva individualitat.
Utilitza un mètode anomenat les “cartes quadern”.Els nens escriuen en ell expressant els seus sentiments, les seves angoixes, preocupacions. Els alumnes intenten donar una resposta als problemes trobats. Cada dia tres nens llegeixen les seves cartes i opinen sobre el tema en qüestió, d’aquesta manera busquen en el seu interior, a mirar cap a si mateixos, a reconèixer les seves emocions i la dels altres. Els ensenya a ser feliços, a donar nom als seus sentiments. Com per exemple, trobem a un noi que ha perdut a la seva àvia i ho escriu en la llibreta. Una noia, anomenada Mifuyu, explica la seva experiència similar dient que quan ella tenia tres anys va perdre el seu pare. A partir d’aquest moment es troba millor, ja que ha tret un gran pes que tenia en el seu cor. Aquest fet farà la creació d’uns vincles afectius entre els companys de classe i el mestre.
Més endavant, en Tsubasa, pateix la pèrdua del seu pare. Com a conseqüència d’això, no assisteix a classe durant uns dies. Els seus companys de classe decideixen escriure-li una carta expressant els seus sentiments, dient-li que el recolzen, l’entenen i els tindrà a tots per qualsevol cosa que necessiti.
El curs avança i arriba a la seva fi, l’any vinent passaran de curs i no tindran al mateix professor. Els alumnes decideixen escriure amb caràcters ben grans al terra del pati un missatge dedicat als pares morts dels alumnes, amb la finalitat que sàpiguen que els seus fills estan bé i entre tots es cuiden.
He trobat el vídeo molt interessant, sobretot les lliçons que en Toshiro ensenya els seus alumnes. Trobo que és us mestre que a tots ens ha donat una lliçó, ser més empatics ( posar-nos en el lloc de l’altre per poder arribar a entendre les altres persones), i viure amb l’objectiu de trobar la felicitat. En el vídeo sortia una frase que em va cridar molt l’atenció “ a tots ens agradaria haver tingut en Toshiro com a mestre”, penso que és veritat, si els professors que tots hem tingut no es limitessin a donar matèria i s’interessessin més en inculcar les actituds de roger tot aniria millor. Els alumnes no serien tant egoistes, egocèntrics, competitius... no rebutjarien a cap alumne ni el discriminarien per treure pitjors notes, independentment de la classe social a la qual pertanyin. Quan vaig veure el vídeo en vaig emocionar per l’esforç que feia el mestre pels seus alumnes alhora de transmetre’ls una sèrie de valors que avui en dia es troben inexistents. Actualment, ens trobem en un sistema capitalista on les persones es regeixen per ser més individualistes, més competents, egocèntrics...etc, tan sols els importa aconseguir els seus objectius, encara que hagin de destruir tot el que hi ha al seu voltant. El nivell adquisitiu té molta importància avui en dia, qui més té pot tenir millors oportunitats( treball, accés als millors metges, altres béns com cases...) en relació amb les que no tenen res. Les persones valen pel que tenen, en l’actualitat, si obtens molta riquesa tothom et vol, t’admira, vol tenir-te com amic, en canvi et deixen de costat i et marginen quan tens problemes econòmics.
Aquest documental m’ha fet pensar en un vídeo que em vaig veure quan feia el grau superior d’Integració social. És titulava la intel·ligència emocional, parlava un psicopedagog. En el vídeo, el professional parlava de totes les intel·ligències(Inteligencia lingüística, lògica -matemàtica, espacial, musical, corporal - anestèsica, interpersonal, intrapersonal i naturalista. Donava molta importància a la intel·ligència interpersonal i a les seves competències com empatia, escolta activa, etc. Manuel Segura diu que la intel·ligència interpersonal és la més important, ja que si tenim uns valors podrem arribar a entendre a les altres persones.
He penjat un link per a qui l’interessi veure el vídeo i el tema ho pugui fer.
En aquest link podreu veure les 8 tipus d’intel·ligència emocional explicades.
La pràctica m’ha fet pensar en un altre vídeo que vaig veure anomenat “la Clase dividida”.
Després de la mort de Martin Luther King, la professora nord-americana Jane Elliott, se li acut un exercici per posar en pràctica amb els seus alumnes de primària, per tal de conscienciar sobre l'efecte que té la discriminació, tant en els que la pateixen, com en els que la posen en pràctica. Per això divideix els nois de la classe en dos grups, depenent de si tenen els ulls blaus o els ulls marrons. El primer dia de l'exercici, la professora els dirà que els nois d'ulls blaus són més intel·ligents , més bons i tenen més esbarjo i la possibilitat de repetir menjar, enfront dels d'ulls marrons, que són més maldestres, més ximples i que no podran utilitzar les àrees d'esbarjo. Per reforçar aquesta idea els donarà als nens d'ulls marrons uns mocadors que s'han de posar al voltant del coll, perquè s'identifiquin de manera més ràpida. Al dia següent els papers s'invertiran i seran els nens d'ulls marrons dels superiors davant els d'ulls blaus. Els resultats d'aquest experiments són sorprenents i en certa manera esgarrifoses. Per aquest documental es va reunir a aquests nens, quinze anys després d'aquest experiment per comentar les seves impressions, les idees i els sentiments. Es va tornar a repetir aquest mètode amb un grup de funcionaris de la presó, es van obtenir els mateixos resultats.
He penjat un link sobre el vídeo que he esmentat anteriorment, “La clase dividida”, per a qui l’interessi el pugui veure.
Bona reflexió i bones aportacions, Laura!
ResponderEliminar