La majoria d’enfocaments que hem estudiat fina ara es centren en l’individu i el que l’envolta. L’explicació de les patologies i el comportament també està relacionat amb l’entorn de l’individu. En canvi, en el model sistèmic totes les persones formen part de grups, entitats superiors: famílies, equips...de la mateixa manera que les peces d’un rellotge que es troben connectades entre sí. Qualsevol peça que sigui manipulada afecta a tot el grup. Això ens porta a pensar que si una persona té un problema, no cal intervenir sobre l’individu sinó sobre tot el grup.
En aquest enfocament passem d’allò individual a un sistema. La idea que tot està connectat entre si es va començar a considerar en psicologia cap a mitjans del s XX.
Els psicòlegs sistèmics diuen que poden existir xarxes saludables i sistemes insolubles (aquelles que ens preocupen, que ens fan sentir malament o fins i tot poden generar trastorns o malalties). Per tant, des del punt de vista sistèmic no es considera que una persona tingui el problema sinó el sistema, la xarxa de relacions. No hi ha persones malaltes, hi ha sistemes insolubles.
S’introdueix el concepte de Pacient identificat ( persona que presenta els símptomes). Pels psicòlegs sistèmics, són persones que el seu sistema és insoluble. És un indicador d’insolubilitat del sistema.
Abans de l’aparició de l’enfocament sistèmic es considerava la causalitat lineal com una regla de causa - efecte.
El model mèdic utilitza la causalitat lineal, si es descobreix la causa es podrà evitar la conseqüència. Un psicòleg important que també va fer servir la causalitat lineal fou Sigmund Freud, si esbrinaves el fet causant del trauma hi intervens en ell, pots resoldre la conseqüència.
En contra, els sistèmics diuen no estan d’acord amb aquesta idea. Pensen que no es pot arribar a saber la causa del comportament humà ja que la xarxa de relacions és massa complexa. Segons els sistèmics, si ens hem de posar a buscar el fet causant no acabaríem mai, es pot donar que la causa hagi desaparegut i el comportament es mantingui.
Ells parlen de causalitat circular. Hi ha un element que causa A. No és necessari conèixer la causa per resoldre el problema.
Gregory Bateson, un antropòleg que va estudiar les cultures diverses, tingué un paper important en aquest enfocament. Se’n va adonar de l’increment de les conductes, és a dir, quan dos elements entren en una dinàmica circular, pot provocar que tots dos facin el mateix. Va diferenciar entre relació simètrica (conducta simètrica entre dos individus. Pot ser constructiva o destructiva) i relació complementària( els individus no fan la mateixa dinàmica, hi ha una complementació. Pot ser constructiva o destructiva).
En relació a la pràctica s’havia d’elaborar quatre seqüències de causalitat circular per a cadascuna de les 4 modalitats esmentades anteriorment. S’ha de poder començar per qualsevol d’ells.
-Relació simètrica constructiva : Dos amics estudien per un examen.
A i B suspenen un examen
A i B decideixen estudiar junts
AAAA
A i A
Es distreuen amb l’ordinador
A i B se’ls oblida estudiar perquè estan amb l’ordinador.
-Relació simètrica destructiva: Un noi s’enfada amb un company de classe.
B insulta a A.
A es baralla amb B.
A malmet els amics de B.
B s’enfada amb A
-Relació complementària constructiva: El mestre motiva a l’alumna a seguir estudiant.
El professor l’anima a seguir estudiant.
L’alumna porta bé l’assignatura.
El professor dóna bones classes.
Una alumna fa els deures cada dia.
-Relació complementària destructiva: Un company de classe pren l’esmorzar a un altre.
A pren l’esmorzar a B.
B té por a A.
B dóna l’esmorzar a A.
A es sent més fort.
Reflexió
Abans d’entrar en matèria diré que en el grau superior d’Integració Social vam fer una petita pinzellada sobre l’enfocament sistèmic. Ens va dir el professor que aquest enfocament considerava a l’individu com un tot, és a dir com un conjunt. L’entorn de l’individu és molt important per ell, ja que el pot afectar de manera positiva o negativa, en motiu d’això ell mateix realitzarà el seu aprenentatge en funció de les experiències viscudes. Som el que som en funció del nostre entorn i estem condicionats per ell. Quan un individu pateix una depressió, no s’estudiarà tan sols a l’individu sinó tot el context que l’envolta passant per la família, els amics, la seva parella. etc. Trobo que aquest fet és summament important, ja que així tots podem aprendre de tots i dels nostres errors.
En l’enfocament sistèmic es poden realitzar teràpies de grup encara que l’individu no tingui el problema, sinó per millorar les actituds i el comportament de tot el grup.
M’ha cridat molt l’atenció el concepte de causalitat circular que va introduir Gregory Bateson. En les intervencions sistèmiques no es fa un diagnòstic, cal tallar les causalitats per tal que el cercle desapareixi en contra de la causalitat lineal que intenta trobar una causa per tal d’evitar la conseqüència. Trobo que la causalitat circula és molt complex alhora d’explicar els comportaments dels diferents individus. Això ho he vist en la pràctica.
Pel que fa a la relació simètrica constructiva, que he posat en l’exemple, em va sorprendre com el simple fet d’estudiar dos amics per aprovar un examen, oblidar-se d’ell completament els fa suspendre l’examen. La conducta de tots dos es troba relacionada. En el segon exemple de relació simètrica destructiva, es veu com un company de classe s’enfada amb un altre perquè li fa la punyeta, això m’ha fet pensar en l’assetjament que reben molts estudiants dels instituts per part dels seus companys. El tercer exemple de relació complementària constructiva, tots dos es complementen contínuament, en l’exemple tots dos es beneficien mútuament, el professor perquè la seva alumna està motivada per seguir estudiant fruit dels aprenentatges que ell li dóna els quals a ell també el motiven, ja que això vol dir que les classes les realitza adequadament. L’últim exemple de relació complementària destructiva veient que un noi imposa el seu poder per aconseguir allò que vol, encara que deixi el seu company de classe sense esmorzar. Això m’ha fet pensar que possiblement l’entorn d’aquest company agressiu es troba en desequilibri per algun problema que tingui aquest noi a casa seva. El fet d’adoptar aquesta actitud deu ser que a casa seva no li fan cas, llavors adopta aquesta conducta per cridar l’atenció dels seus progenitors, de la mateixa manera que per exemple un germà gran es posa gelós del seu germà petit i el veu com un possible obstacle entre la relació dels seus pares. En aquest sentit hi segons l’enfocament sistèmic el que s’hauria de fer és que els pares li expliquessin al seu fill gran que a ell també l’estimen, que estan més a sobre del seu germà perquè és petit. Li haurien de dir al seu fill gran que col·laborés en les tasques del seu fill petit, ja que d’aquesta manera hi hauria un feedback amb els seus pares i es trobaria integrat en la família, formaria part d’un grup.
Em va cridar l’atenció de la causalitat circular la permanència de comportaments encara que la causa desapareixi. Això em va fer pensar en el meu cunyat que té molts gestos i comportaments de la seva mare, com per exemple quan tanca una porta ha de donar cinc cops, quan es troba estirat en el sofà fa un soroll de cansament igual que la seva mare..etc
Per si algú de vosaltres està interessat en Gregory Batenson aquí us penjo un link per a qui l’interessi.
AAAA
No hay comentarios:
Publicar un comentario